dilluns, 7 de maig de 2012

Corren (Gossos) Versió scrabblística


El Joan Montané proposa per a la nostra banda sonora la cançó "Corren" de Gossos i ens fa arribar la versió scrabblística  de la lletra que va adaptar. Gràcies Joan per l'aportació!

És tard, no sé quina hora és,
però és fosc fa estona.
És fàcil veure que no hi ets,.
ni un paper, el temps importa.
Poso els mots a terra, vull escrablar,
necessito triplicar amb un mot radiant.
Encara em queda temps per remuntar
tot allò que t'he amagat i que no he pogut posar.
Corren, corren pels taulers, corren
paraules que no s'esborren, escrables que no se'n van.
I ploren, ploren pels taulers, ploren
com fitxes d'aigua s'enyoren, els mots que ja no es veuran.
Difí­cil de jugar el mot d’avui.
Una fitxa hi cap mentre una altre em treu la C.
ai, el faristol plora
Tomba la bala bala,
tomba la bala que m'apuntava, era la meva
i jo mateix em bloquejava.
Raig de llum il·lumina'm, treu-me el fum.
Una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma
No s'esborren, en conformo en trobar-ne
Mirar-me de dins cap a fora.
On puc anar-te a buscar? eixa no és bona...
Hauria d'haver estat diferent,
però en un moment s'han trobat les portes.
Poso els mots a terra, vull escrablar
necessito triplicar amb mot radiant.
Encara em queda temps per remuntar
tot allò que t'he amagat i que no he pogut posar.
Corren, corren pels taulers, corren
paraules que no s'esborren, escrables que no se'n van.
I ploren, ploren pels taulers, ploren
com fitxes d'aigua s'enyoren, els mots que ja no es veuran.

Corren, corren pels taulers, corren
paraules que no s'esborren, escrables que no se'n van.
I ploren, ploren pels taulers, ploren
com fitxes d'aigua s'enyoren, els mots que ja no es veuran.

Difí­cil de jugar el mot d’avui.
Una fitxa hi cap mentre una altre em treu la C.
ai, el faristol plora
Tomba la bala bala,
tomba la bala que m'apuntava, era la meva
i jo mateix em bloquejava.
Raig de llum il·lumina'm, treu-me el fum.
Una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma
No s'esborren, en conformo en trobar-ne
Mirar-me de dins cap a fora.

On puc anar-te a buscar? eixa no és bona...
Hauria d'haver estat diferent,
però en un moment s'han trobat les portes.
Poso els mots a terra, vull escrablar
necessito triplicar amb mot radiant.
Encara em queda temps per remuntar
tot allò que t'he amagat i que no he pogut posar.

Corren, corren pels taulers, corren
paraules que no s'esborren, escrables que no se'n van.
I ploren, ploren pels taulers, ploren
com fitxes d'aigua s'enyoren, els mots que ja no es veuran.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada